Has sentit mai un brunzit i t’han vingut ganes de mirar cap amunt?

A vegades sembla més fàcil tapar-se les orelles i continuar jugant, però hi ha moments en què ser valent no vol dir córrer ni manar. Vol dir aturar-se, escoltar amb atenció, fer preguntes i tenir cura del que és petit.

En aquest conte coneixeràs en Miquel, un nen que col·lecciona tresors de butxaca —bales lluents, pedretes llises, cargols oblidats— i que somia portar una capa invisible que el faci semblar més fort del que se sent. Un dia, mentre busca un amagatall per a la seva bala preferida, descobreix un secret a la teulada de l’escola: un grup d’abelles que entra i surt amb un ordre misteriós.

Alguns companys s’espanten i pensen que el millor és eliminar-les. D’altres se’n riuen d’en Miquel, anomenant-lo “noi abella”. Entre dubtes, burles i pors, en Miquel haurà de decidir quin tipus de valent vol ser: el que tanca els ulls o el que busca solucions.

Amb l’ajuda de Llúcia i d’altres amics, aprendrà a observar, a prendre notes i a proposar idees, descobrint que la ciència i la cooperació també són formes de valentia.

A punt per aixecar la vista?

Obre bé les orelles: comença el brunzit d’una aventura on el pati aprèn a cuidar els seus guardians diminuts.