About the work
FINS QUE LA MORT ENS SEPARI
Després de tants fracassos
i de tant patiment...
ara miro endavant
amb un ferm pensament:
Ara només vull viure
i gaudir d'aquesta vida.
i vull que sigui amb tu.
Tu ets la meva escollida.
Només tinc quatre dies
per aprofitar el temps.
I ho aprofitaré
ja sense mals pensaments.
Què em queda per viure?
No ho sé i no m'importa.
Vull viure amb tu i ja està,
i això em reconforta.
Aquests pocs quatre dies
que em queden per viure
jo faré tot el possible
que sigui fácil conviure..
Vull gaudir de tot el que
abans em destorbava,
d'aquelles coses petites
que abans no apreciava.
Vull sentir cantar els ocells
o gaudir d'algun menú.
Vull fer el que mès t'agradi...
i que m'hi acompanyis... tu.
Vull estar sempre amb tu
fins a la fi dels nostres dies,
i dir-te que t'estimo...
i gràcies per la teva alegria.
Tu m'has tornat a la vida,
per això avui et pregunto:
acceptes la meva companyia
fins a la fi dels nostres dies,
fins que la vida s'acabi
i que la mort ens separi?
J. R. Fèlix de la Rosa
26 de juliol de 2025
| Information about the work: | |
| Year | 2025 |
|---|---|
| Extension | Nueve estrofas de cuatro versos cada una, total 36 versos. Estrofas regulares con métrica libre y rima suave y asonante |
| Subgenre | Poesía lírica amorosa y existencial. También elegíaca por el carácter de despedida explícita |
Comments
About the creator
Escribo poesía desde los 10 años (nací en 1960). Mi temática es sobre todo del amor y del desamor. He autopublicado un libro con una selección de mis poesías en Caligrama (Penguim Random House), bajo el título de "DE FLORES Y ESPINAS NACE LA POESÍA (amores y desamores)". Sigo escribiendo y registrando mis obras en Safe Creative. Un placer estar aquí.