About the work
Has passat mai una nit de tempesta mirant per la finestra?
Els llamps il·luminen el cel, els trons fan tremolar les parets, i encara que saps que la tempesta s’acabarà, de vegades sembla que la foscor ho cobreixi tot.
En aquells moments, què fas? T’amagues sota les mantes o busques una llum que et doni seguretat?
En aquest conte coneixeràs en Mateu, un nen que somia a ser faroner, igual que ho va ser el seu avi.
Per a ell, el far del penya-segat és molt més que una torre: és un ull que mai no dorm, una promesa que el seu poble no estarà mai sol.
Però una tempesta inesperada ho canvia tot: el far deixa de brillar i el poble queda immers en la incertesa.
Amb els seus amics, Llúcia i en Tomàs, en Mateu descobrirà que l’esperança no sempre arriba de les coses grans, sinó dels petits gestos.
Que la resiliència no és només resistir, sinó aixecar-se una i una altra vegada per encendre allò que sembla apagat.
I que, de vegades, la llum més poderosa no ve d’una làmpada, sinó de les persones que decideixen brillar juntes.
T’animes a descobrir com tot un poble va aprendre a il·luminar la nit?
Registered at Safe Creative
| Code: | 2509133057519 |
|---|---|
| Date: | Sep 17 2025 05:29 UTC |
| Author: | Xavier Dueñas |
| License: | All rights reserved |
| Usage in AI: | This work cannot be made available to AI systems. |
About the creator
“Recojo las grietas del mundo y las convierto en palabras que abrazan.”
Escribo para recordar lo que el mundo a veces prefiere olvidar. En cada relato intento nombrar a quienes no figuran en las estadísticas, rescatar la ternura en medio del desastre y hacer de la memoria un acto de cuidado.
Me interesa la literatura como forma de resistencia: relatos breves, densos de humanidad, inspirados en heridas reales pero escritos desde la compasión. Gaza, Bangladés, Chad, cualquier rincón del mundo donde aún se sostenga la vida sin ruido puede ser escenario de mis historias.
Trabajo con la palabra escrita como quien recoge escombros: no para reconstruir lo perdido, sino para preservar lo que sigue siendo digno.