Ningú no era feliç
04/28/2020
2004283811429

About the work

La professora:

L’hivern no m’agrada, les tardes són massa curtes i trobo a faltar el pare. Viure depenent d’una màquina de diàlisi i amb principis d’Alzheimer no és qualitat de vida, però hi era. És difícil suportar tanta tristesa. Fa només tres mesos que també va marxar la mare i en aquesta solitud que m’ensorra tot m’afecta més del normal, fins i tot no em puc treure del cap l’esguard de la Júlia. És una bona noia. Potser he estat massa inflexible amb ella però ho mereixia, n’estic segura. Després de més de trenta anys de docència ningú no em pren el pèl. Només és qüestió de temps descobrir com se les empesca per copiar d’amagades en els exàmens.



L’alumna:

La profe s’ha enfadat amb mi «mereixes un excel•lent, però t’he posat un notable perquè encara que no puc demostrar-ho, estic segura que has copiat. El teu examen és un calc escrupolós dels apunts que us vaig donar, i tard o d’hora t’enxamparé». Això m’ha dit exactament, ho recordo molt bé. Tota la tarda que veig borrós com quan obro els ulls sota la piscina, no vull plorar però les llàgrimes surten soles. Jo sé que no he copiat, m’ho sabia tot perquè la classe de literatura és la que més m’agrada. La senyo explica molt bé i és molt fàcil estudiar amb els apunts que ens dóna, els entenc millor que el llibre. Segur que m’ha agafat mania i no sé per què. Quan li he dit que no havia copiat, no m’ha cregut i no he pogut fer-li entendre que estava equivocada.



La mare:

Aquest dolor d’esquena m’atabala, hauré d’anar al metge perquè ja fa dies que dura. La nena em preocupa, des que ha fet el canvi la veig estranya. Segur que són coses de l’adolescència però fa patir. Avui mateix està tancada i no ha volgut ni tan sols berenar. La noto distant i quan intento apropar-me em rebutja. En Jaume diu que la deixi tranquil•la que ja li passarà. Potser tindrà raó.

—Júlia, el sopar és a taula!

—No soparé mare, no tinc gana.

—Nena, estàs bé?

—Si mare, estic bé.

Literary: Other
contes per a adults

Copyright registered declarations

Roser Gomez Coto
Author
Consolidated inscription:
Attached documents:
0
Copyright infringement notifications:
0
Contact
Roser Gomez Coto
Author
Consolidated inscription:
Attached documents:
0
Copyright infringement notifications:
0
Contact

Notify irregularities in this registration

Print work information
Work information

Title Ningú no era feliç
La professora:

L’hivern no m’agrada, les tardes són massa curtes i trobo a faltar el pare. Viure depenent d’una màquina de diàlisi i amb principis d’Alzheimer no és qualitat de vida, però hi era. És difícil suportar tanta tristesa. Fa només tres mesos que també va marxar la mare i en aquesta solitud que m’ensorra tot m’afecta més del normal, fins i tot no em puc treure del cap l’esguard de la Júlia. És una bona noia. Potser he estat massa inflexible amb ella però ho mereixia, n’estic segura. Després de més de trenta anys de docència ningú no em pren el pèl. Només és qüestió de temps descobrir com se les empesca per copiar d’amagades en els exàmens.



L’alumna:

La profe s’ha enfadat amb mi «mereixes un excel•lent, però t’he posat un notable perquè encara que no puc demostrar-ho, estic segura que has copiat. El teu examen és un calc escrupolós dels apunts que us vaig donar, i tard o d’hora t’enxamparé». Això m’ha dit exactament, ho recordo molt bé. Tota la tarda que veig borrós com quan obro els ulls sota la piscina, no vull plorar però les llàgrimes surten soles. Jo sé que no he copiat, m’ho sabia tot perquè la classe de literatura és la que més m’agrada. La senyo explica molt bé i és molt fàcil estudiar amb els apunts que ens dóna, els entenc millor que el llibre. Segur que m’ha agafat mania i no sé per què. Quan li he dit que no havia copiat, no m’ha cregut i no he pogut fer-li entendre que estava equivocada.



La mare:

Aquest dolor d’esquena m’atabala, hauré d’anar al metge perquè ja fa dies que dura. La nena em preocupa, des que ha fet el canvi la veig estranya. Segur que són coses de l’adolescència però fa patir. Avui mateix està tancada i no ha volgut ni tan sols berenar. La noto distant i quan intento apropar-me em rebutja. En Jaume diu que la deixi tranquil•la que ja li passarà. Potser tindrà raó.

—Júlia, el sopar és a taula!

—No soparé mare, no tinc gana.

—Nena, estàs bé?

—Si mare, estic bé.
Work type Literary: Other
Tags contes per a adults

-------------------------

Registry info in Safe Creative

Identifier 2004283811429
Entry date Apr 28, 2020, 9:26 PM UTC
License All rights reserved

-------------------------

Copyright registered declarations

Author. Holder Roser Gomez Coto. Date Apr 28, 2020.
Author. Holder Roser Gomez Coto. Date Apr 28, 2020.


Information available at https://www.safecreative.org/work/2004283811429-ningu-no-era-felic
© 2024 Safe Creative