Quan els nens deixen de córrer és el testimoni íntim d’un periodista estranger que arriba a Gaza amb la intenció d’escriure un reportatge sobre la infantesa en conflicte, i acaba enfrontant-se a una veritat que el desarma completament.

A través d’apunts, gravacions i fragments d’una llibreta que es transforma en confessió, en Lucas ens guia pel camí lent d’una transformació interior: de la distància professional a l’esquerda emocional. Al centre d’aquest viatge, apareix en Saad, un nen cec que no veu amb els ulls, però percep amb una lucidesa que commou fins a l’arrel. Al seu costat, i amb altres nens marcats per la pèrdua, el periodista descobreix que el dolor més profund no és el que esclata, sinó el que roman.

Aquest relat no pretén explicar el conflicte, ni emetre cap judici, ni narrar una història. El que fa és deixar-ne constància. Ser testimoni. Sostenir la memòria d’aquells que encara hi són, encara que el món ja no els miri.