Has discutit mai amb els teus amics per alguna cosa que tots volíeu al mateix temps?

Una pilota nova, el seient de la finestra a l’autobús, l’últim tros de pizza… Cadascú té les seves raons i tothom creu que el que és “just” és el que defensa.

Això mateix li va passar a Anna el dia que va aparèixer un gos al seu carrer. Un gos amb orelles desiguals, el pèl esbullat i uns ulls que demanaven estima. Només calgué que es deixés acariciar perquè tots el volguessin. En Lluís deia que li tocava a ell per ser el gran, Camil·la prometia ensenyar-li trucs, en Mateu assegurava que al seu jardí estaria millor. Anna només desitjava que, per una vegada, algú l’escollís a ella.

Però el gos va començar a emmalaltir, i llavors la discussió va canviar. Ja no n’hi havia prou amb promeses ni amb torns inventats. Calia preguntar-se una cosa més difícil: què vol dir de veritat ser justos amb algú que no pot parlar ni defensar-se?

En aquest conte acompanyaràs Anna i els seus amics en una aventura on aprendran que el que és just no sempre és quedar-se amb allò que més volem, sinó tenir cura junts del que més ens necessita.

Prepara’t: darrere d’aquestes pàgines batega un gos amb mirada brillant… i una pregunta que potser tu també voldràs respondre.